divendres, 20 de juliol de 2012


Es pot saber què fas endreçant totes aquestes andròmines? A que jugues? Volies fer un gir a la teva vida i conserves el teu passat en perfecte estat.  Ja podries desar-ho en una caixa i amagar-ho al fons de l’armari, sempre et serà més difícil anar a trobar-ho. Ostres! Mira, on vas encara amb aquesta bossa de mà de la teva època més penjada? Realment, et venen somnis estranys i et penses que tens quinze anys… i ja no els tens. Són ben lluny. Llença-ho. Llença-ho ja. El teu futur no és el passat. I fa molts dies, molts mesos que parles de tirar endavant sense mirar enrere. Va, sigues agosarada, agafa un parell de bosses d’escombraries i llença la teva vida anterior al contenidor més proper. Un petit esforç i començaràs de nou. Així, molt bé. La bossa, les diademes, les  camises que et van portar de l’Índia… No, no t’ho miris tant. Ni se t’acudeixi guardar els braçalets de cuir. Ja no et caben al canell, per què els vols? D’acord, al Marcel li agradaven molt, però fa vint anys que no el veus. És passat, però molt passat. Només et recordes d’ell quan veus els braçalets. Val la pena ? No, oi ? Doncs, va, a la bassa. I tots aquests quaderns i diaris? Realment t’importa tant els que vas fer fa anys i panys? T’ho mires com si fossis masoquista. Prou. Fora. Fora tot. Deixa els prestatges buits de capses velles, de papers esgrogueïts, de roba que ni tan sols et va bé. Fora. Molt bé. Llença-ho. Llença-ho ara i comença a mirar endavant d’una vegada.

2 comentaris:

  1. Hay que ser valiente y no todos lo somos. Gracias por escribir así de claro.

    ResponElimina
  2. Tot, tot, no ho llencis. Tens coses wapes al passat, no? Fent una tria tots aniríem millor. Fem una tria?

    ResponElimina