dilluns, 19 de novembre de 2012

Pere Cairó

Jo crec, mai no en vam parlar, d'això, que vas fer biologia perquè estimaves la vida. L'estimaves tant com vas estimar els teus alumnes. Sempre hi ha hagut reciprocitat d'estima entre els alumnes i tu. No n'he conegut cap que no en digui meravelles de les teves classes, de la teva forma d'ensenyar, de la passió amb que vivies cada classe, cada tema. 
Havia sentit parlar de tu abans, molt abans de començar a treballar a l'escola que hem viscut i que hem vist evolucionar. La facultat de Biologia no m'és desconeguda, ja ho saps i saps per què. I fa anys i panys la meva germana ja em parlava d'un alumne despistat i intel·ligent que hi havia a la facultat, desendreçat i excel·lent persona, em comentava. Sempre preguntaves per ella. Sempre. Ara també s'ha jubilat, no sé si t'ho havia dit. Per si de cas, t'ho faig saber. Vés per on, el destí em va portar a treballar a l'escola on eres tu: el famós savi despistat de qui ja en sabia coses. 
A mi m'agradava veure't entrar i sortir de l'escola arrossegant un carretó/maleta plena d'exercicis i pujar a la moto i fer petar la xerrada un moment mentre et posaves el casc, i comentar les jugades del que passava al nostre voltant. Un dia ens vam adonar que teniem molt en comú, a part de la vocació docent, quue pensavem igual en moltes coses de la vida, de l'educació, del sistema en el qual vivim. Tú et vas fer un tip de riure i em vas dir que semblava mentida amb la diferència d'anys que ens portem. Tens el somriure i la mirada de nen entremaliat, t'ho han dit mai? Doncs t'ho dic jo.
Només em queda donar-te les gràcies per una cosa personal. De fet ja ho saps, però no vull que marxis sense que et quedi ben clar. Els meus fills, allò que més estimo, sempre diuen que ets el millor professor que han tingut mai i que els bons records de l'escola estan lligats a tu i a les teves classes, a la teva ironia -que sempre han captat, ja ho saps- i a la bogeria amb que començaves i acabaves la classe i a tantes coses que van aprendre al teu costat.
Gràcies per fer-nos sentir que queden persones que estimen la feina d'ensenyar amb passió per l'alumne, per valorar els nois i les noies per tal i com són, per fer l'esforç de conèixer-los i d'encoratjar-los a fer allò que realment volen.
Gràcies, Pere i bon viatge, allà on sigui que has anat. Ben segur que ets al costat de la bona gent que, com tu, fan el món una mica millor. Una abraçada i fins sempre, amic.

4 comentaris:

  1. Precioses paraules, Mercè, i no puc estar-hi més d'acord. Ens ha marcat a tots, descansi en pau.

    Una abraçada,
    Marcel Santaló

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Marcel. Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Gràcies Mercè pel teu escrit. Una abraçada a tu i una altra al cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muriel! Quina alegria que hagis entrat per la finestra i saber de tu encara que sigui a través d'un foradet. La llàstima és que sigui aquest trist motiu: en Pere ja no hi és. La seva empremta no s'esborrarà. Un petó dels més grans, Muriel. A tu i a tota la família. Fins aviat.

      Elimina