divendres, 12 de juliol del 2013

Vacances de mestre.


Si, ja han arribat les vacances escolars. Les "famoses" vacances dels mestres i dels fills. Anem a pams. 

Primer pam:
Els mestres tenim dos mesos de "vacances", no tres com s'escampa a crits pel món. Una part d'aquest temps majoria la fem servir per formació laboral o personal. Formació que molt sovint surt de les nostres butxaques. Com és sabut el sou del mestre dóna per molt: vacances paradisíaques, oci, formació, menjar cada dia fora de casa... Una passada, ja veieu. Què si són merescudes? Si, com les de tothom. Què si són més llargues que les de la resta? Si, es veritat. El que la gent no veu o no vol veure és que, a part de la jornada laboral cada dia tenim feina a casa. Un munt de feina diària que fem amb gust perquè és el que hem triat a la vida: correccions i informes i preparacions i el mal de cap de pensar cada dia i a tot hora en els infants que tenim a la classe. El que no tira i el que tira molt, el silenciós i el xerraire, l'impulsiu i l'aturat, l'agressiu i i el pacífic: a cada classe hi ha de tot, és un petit món que cal gestionar amb paciència i estimació. Qui vol ocupar-se'n? A tots aquells que critiqueu la nostra feina i les nostres vacances us pregunto, si és un xollo tan fantàstic, com és que no us hi vàreu dedicar? Com és que vàreu triar un despatx,  una consulta, un vehicle o una botiga? Animeu-vos!! Potser queden places a la Universitat i complireu el somni de la vostra vida: tenir dos mesos de vacances!
Segon pam:
Hi ha una cosa que em costa entendre. Per què no es critica els presentadors mediàtics que fan més d'un mes? Els futbolistes que treballen poques hores i guanyen una pasta inhumana? A veure que penso una mica...Ah! ja ho tinc! Aquests no destroben la vida quotidiana de les famílies! És més, paguem gustosos la quota de soci del nostre club preferit i esl impostos amb el quals cobren els presentadors mediàtics. Punt.
Tercer pam:
Aquest és el més difícil d'exposar. Sé que és complicat la conciliació laboral i la familiar. Ho sé per experiència i per sentit comú. Però també sé que hi ha pares que els nens els fan certa nosa a casa. És temps de jugar amb ells: no a tots els agrada; temps de converses després de sopar: fan program preferit a la tele; volem fer migdiada: ells no en solen voler, s'avorreixen i fan soroll. En definitiva, els pares a qui els nens no els deixen fer la seva vida acostumen a ser els que més es quiexen. Tots volem descansar. Busquem la manera de fer-ho fàcil i agradable a tots. Són vacances, el temps és més llarg i n'hi ha per tot. Que ningú no s'ofengui, si us plau. Una bona amiga, mare de tres fills em va dir "segur que l'escola la van inventar els pares per treure's els fills de sobre durant una estona". No van calcular que també hi havia vacances.
Repeteixo i acabo: qui vulgui dedicar-se a la docència amb totes les consequències ja ho sap. A la Universitat les portes són obertes!

2 comentaris:

  1. Vaja, vaja, vaja... Anem fortets, eh? Si que sembla que necessites vacances i, en el teu cas i en el de molts mestres que conec, merescudes. Però anem a pams.
    Primer pam.
    D'acord, dos mesos... Però que la majoria l'utilitzen per formar-se? Home em sembla agosarat parlar de percentatges, i si fer un curset de patchwok és formar-se, doncs d’acord “se admite pulpo como animal de compañia”.
    Segon pam.
    Ens agrada criticar, que vols que hi fem! Però es que treballeu en un sector on ens sembla que tots hi entenem, perquè l’educació es cosa de tots. Tots eduquem i tots tenim opinió, i més tenint en compte que ja fa anys que l’escola i els mestres han reclamat la participació dels pares.... “Ahhh, haber pedido muerte!”
    Tercer pam.
    Els nens “molesten” perquè ara els pares treballen i és un embolic de logística i una bona despesa econòmica. Si tots estem de vacances aquests conflictes segurament es minimitzen o bé se suporten d’una manera més tranquil•la. Jo crec que l’escola es va inventar perquè els nens no haguessin de treballar des de molt jovenets. “No hay mal que por bien no venga”
    I gràcies per l’oferiment, però malgrat la crisi no canviaria la meva feina per haver d’aguantar pares, nens i crítiques 10 mesos l’any.
    Bon estiu!

    ResponElimina
  2. Daviiiiiid!!! Guapo!!!! Quants cops hem tocat aquest tema? Mil? Cinc mil? Series un docent meravellós -de fet ja ho vas estar- i et penjaries les crítiques a l'espatlla. I m'encanta que hagis vingut aquí: és casa teva i sempre, sempre hi seràs benvingut. Jo tinc fe en la majoria dels mestres i en la gent com tu, també. Ens veiem aviat.

    ResponElimina