dissabte, 7 de setembre de 2013

L'M de vidre

Només veure-la sabia que havia de ser meva. Deixi que m'expliqui, senyor comissari:
Va ser en un bar de la ciutat. Un bar on hi havia anat molts cops, però mai no m'havia fixat en la seva presència. Veure-la va ser adonar-me que en ella hi havia la meva vida sencera. Era l'M. Com el meu Món. Com uns Mitjons de llana a l'hivern. Tot ho era l'M: Monstres d'infantesa, Marietes, Malaties, Miralls de rebedor que et reflexen al Matí, Matins d'estiu o de tardor, Malsons, Mantes de sofà, Marcs de fotos, Mocadors de coll, Monedes perdudes a la bossa, Microscopis, Muntanyes altes i nevades, Melons sucosos amb pernil, Morts infinits, Molles de pa calent, Mans, Mil Motius, Marrecs jugant al parc, Misteris, Molins de vent, Martinis amb gel, Matolls, Merders diaris, Molsa de pessebre... No sé... Era Meravellosa i la volia per Mi. Si us Plau, senyor comissari, deixi-me-la endur. Mai no he pres res a ningú. però en aquesta M  he vist tot el Meu Món. Vaig pagar el cafè. Va ser un rampell. Pesava. Pensava que ningú no em veia. Vaig obrir la bossa i la vaig guardar dins. Anava cap a la porta quan el cambrer em va dir que no podia sortir de l'establiment. I després... En pocs Minuts ja era aquí, explicant-li a vostè que no sóc cap lladre, que només volia veure per sempre el Meu Mon dins una lletra M de vidre quasi transparent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada