dimecres, 21 de gener de 2015

FÀSTIC

T'asseus al sofà i et disposes a veure les notícies, just abans de sopar. Decideixes fer un petit aperitiu i agafes una cerveseta i uns tacos de formatge. Veus els titulars i t'aixeques d'una revolada pensant que aquest món no t'agrada com funciona, que alguna cosa falla. Moltes. Agafes paper i llapis i classifiques la societat en diferents grups. No. Res de classe baixa, mitjana i alta. No. No ho veus ben bé així.
A) Gent sense feina, la pobresa agafada a la pell. Ho han perdut tot o gairebé. Amb sort, el banc també els prendrà la casa i els xuclarà la sang, abocant-los a la misèria, a un pou d'on els serà difícil sortir. Persones com tots que només els queda recollir les molles que altres deixen. Persones que potser tenim al voltant i als quals la vergonya no els deixa mirar per la finestra.
B) Aquí hi poses aquells que tenen alguna entrada de diners. Diners que amb prou feines arriben per cobrir despeses bàsiques i que estan contents de no haver de demanar ajut. Gent a qui els està vetada la cultura de pagament perquè han de comprar bolquers. Quina sort, poder comprar bolquers!
C) Bé. Arribem a aquells que tenen un sou que els dona per permetre's algun cinema, una peça de roba de tant en tant i algun llibre. Gent amb sort, et dius. Poden tenir petits capricis i, potser, alguns dies de vacances sense fer malabarismes. També hi poses els autònoms, que treballen dia, nit i festius per fer calaix. Fins i tot algun es pot permetre tenir una assistenta que li faci la vida més fàcil, que li regala temps per oci. Comença a ser un luxe, et dius, això de tenir temps. I si l'assistenta es queda amb els nens, poden anar a fer un sopar al restaurant. Luxe, si senyor!
D) Penses que aquests s'assemblem força als del grup C, però amb més capacitat adquisitiva. Gent que viu tranquil, que pot comprar temps, llibres, teatre i alguna peça de roba de marca. 
E) Aquests guanyen pasta gansa, penses. Són però, rics amb la consciència que hi ha gent a A i a B. Persones que viuen bé i ho saben compartir amb qui ho necessita. No en fan ostentació. Gent honesta que treballen  en feines que els permeten tenir tot el que els cal sense haver de mirar de reüll el final de mes. Eduquen els fills en el valor de les coses i els ensenyen que ara són al grup E, però que també poden trobar-se al grup A, si les coses van maldades.
F) De FÀSTIC, fan els d'aquest grup. No saps com encabir aquí tots aquells que roben els diners dels altres grups i fan de la seva vida una gran estafa. Busques com plantejar-ho sense caure en comentaris barroers, però no se t'acut cap adjectiu bonic. Així que hi poses directament tots els que cobren diners sense fotre brot, diners que tu i molts heu pagat perquè reverteixin en una societat millor. Ells, vestit amb tots els luxes, muntats en cotxes que tu ni tan sols goses somiar, agafen allò que és de tot i s'ho emporten lluny, travessant fronteres. Salvaguarden el que han robat en caixes fortes de bancs silenciosos. S'emporten tot el que troben de valor en un exercici d'avarícia que només pot tenir qui ho té tot i en vol més i més i més... sense mesura. Es fan targetes de crèdit a la seva mida, targetes que no deixen rastre de les despeses desmesurades. Unes despeses que no pots ni arribar a somiar. O s'emporten els diners en nom de l'amor a la terra i deixen erma la terra que diuen estimar més que la propia vida. O tenen les penques d'insultar qui els demana explicacions. Sense pudor, sense vergonya.
Després penses que si fossis jutge els faries tornar fins l'última moneda i, un cop recuperat el capital robat, els jutjaries i els codemnaries en funció de la quantitat. T'adones que no saps quina mena de pena hauries d'aplicar perquè no tens ni idea de dret ni d'economia, però t'és ben igual. Ja n'aprendries i ho aplicaries sense pietat.
Abans de dormir, mentre et rentes les dents i veus la cara de cansat al mirall, et sents agraït de viure a cavall entre la Ci la D i estàs orgullòs d'haver guanyat honradament allò que tens i estàs agraït de no pertànyer ni desitjar per un segon ser a la F de Fàstic. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada