dijous, 26 de febrer de 2015

CANDY CRUSH

Mira, que jo trobo que és la mar d'entretingut, això de jugar a Candy Crush. Caramel amunt, caramel avall, explosió de sucre i passes la pantalleta. Puja nivell. Olé, tu! Aquest o qualsevol altre joc pot ajudar-te a passar el temps, quan en tens de sobra o quan vols aïllar-te del món o bé quan et ve de gust perquè no tens ganes de trencar-te el cap en cabòries diverses. Fins aquí tot bé. Al menys em sembla a mi, pobreta mestra que té per costum ser honesta i fer les coses tan bé com en sap o com pot.
El problema, pensa aquesta pobre mestra que escriu això, ve quan aquest o qualsevol altre joc et desvincula del món real, de les relacions personals, del dia a dia.
El més i millor és encara quan algú juga al seu lloc de treball. I si aquest és un lloc de treball que paguem entre tots amb uns impostos importants, "apaga y vámonos". Crec que he fet alguna entrada semblant, però m'és ben igual: quan m'enfado, m'enfado. I molt. 
A veure, a qualsevol dels que tingueu a bé passar per aquí, què us passaria si us enganxessin jugant al Candy o al que sigui? Patada al cul i a "la puta calle". Acomiadament en tota regla. No espereu calers, no toca. Te han pillado, amigo. Assumeix la responsabilitat i aire que vol dir vent. I ho trobaria bé. Conseqüent, si més no. Quanun treballa, no juga. Penca. No és hora de jugar quan tens una responsabilitat, sigui quina sigui. Tan se val en que es treballi, si un és escombriaire, escombra; si ets guàrdia urbà, vigila o posa multes; si ets professor, estàs pels alumnes amb els cinc sentits; si ets metge, passes consulta i mediques; si ets coordinador dels que sigui, coordines la teva gent. I així podria continuar, però no en tinc ganes. Ara bé, si a sobre ets diputat o senador -algun dia algú podria explicar-me el sentit d'aquest cementiri d'elefants, please?- i has estat escollit per a governar el país que sigui TAMBÉ has de fer la teva feina. I ho has de fer de manera exemplar, cony! Què vol dir això del congrés dels Diputats mig buit? On són? Què fan que no són al seu lloc de treball que tants diners ens costen? Porten justificant de la seva absència?

Ara rematem-ho. Vas al congrés. A governar, se suposa. T'avorreixes com una ostra perlera. Agafes la tauleta marca X, que no penso fer propaganda, i et poses a jugar al Candy o al Buscamines. T'enxampen, que todo se ve, oiga. No s'hi valen explicacions de cap mena, ni sortides o entrades per la porta del darrere. Que t'han "pillat"! Responsabilitat. No vull sentir allò de "ho sento" o "puc fer dues coses a l'hora". No. A la puta calle, com ens passaria a qualsevol que no compleix el seus deures laborals. Señora Villalobos: sepa que es una asalariada de todos los
ciudadanos, que está a nuestro servicio y que su acción es reprobable se mire por donde se mire. Si quiere jugar, juegue. Está en su derecho. Pero hágalo en su casa, como hacemos todos. No en el trabajo. Y si lo hace en ese gran despacho que es el Congreso, debería irse o que alguien con dos dedos de frente, la echara de ese lugar que pagamos entre todos los que tenemos la suerte de trabajar duro. No se si sabe la cantidad de impuestos que dejamos cada mes para que usted pueda jugar alegremente con nuestro destino. Juegue, pero hágalo con su vida, no con nuestro dinero ni con nuestro futuro. Y haga un favor a la ciudadanía: dé ejemplo y lárguese.
Mira, que m'he quedat a gust, tu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada