dimecres, 2 de setembre del 2015

DRAMA?

Primer dia de feina. Agafo els cotxe, que des de feia una mes no havia tocat. S'engega sense problemes. Tot i la mandra de tornar, em sento afortunada perquè tinc el meu cotxe en forma i em portarà fins el meu lloc de treball. Tinc un treball, per tant. Molt afortunada, si senyor! Engego la ràdio i la primera cigarreta del dia. Baixo la finestreta, que m'agrada fumar però no vull fum dins el cotxe. Em sento força contenta. De moment, tot està sortint segons el previst. Guai! A mig camí pujo el volum per sentir bé les notícies. Ja us les podeu imaginar. No hi ha gaire novetats respecte el dia d'ahir. Arriben els esports. Decideixo baixar el volum. Ho sento. No són del meu interès. No, no el baixo perquè no puc creure els que estic sentint. Surt la paraula DRAMA. No puc dir noms perquè desconec com es diuen la majoria de futbolistes. Puc explicar el context. Resulta que DRAMA és que no sé qui no ha pogut fitxar no sé quin jugador. I DRAMA és que a no sé quin altre no li han augmentat la fitxa. Perdóóóóó??? Senyor presentador, coneix realment el significat de la paraula DRAMA. 
Si ho vol, li puc explicar lleugerament. DRAMA és que el nostre mar estigui convertint-se en un cementiri i que ningú no faci res per aturar aquesta situació. DRAMA és que hi hagi gent que trafica amb la vida de la gent que fuig del seu país en guerra amb la finalitat de lucrar-se tan ràpid com pugui, sense pensar en res més que en els diners que els trauran. DRAMA és que posin gent als camions, més enxovats que els porcs que van a l'escorxador i els deixin morir ofegats a una carretera qualsevol. 
DRAMA és que hi hagi nens i homes i dones que encara moren de fam i malaties que al primer món ni ens plantegem. DRAMA són les guerres que hi ha en ple segle XXI i que la comunitat internacional vol ignorar. DRAMA és l'expoli que fem del tercer món mirant-los als ulls, com una burla.
I, senyor presentador, no cal anar tan lluny per saber què és un DRAMA. La violència de gènere que s'enduu les dones com si fos allò tan normal; la gent que a diari es queda sense casa; el que tenen casa i no tenen per menjar; els que no arriben a final de mes; els que no poden comprar els llibres de l'escola dels seus fills ni el material escolar dels basars perquè si ho fan, no mengen; la gent malalta que no pot comprar tot el que necessita per guarir-se... I això passa al nostre país, potser a la casa del costat o al carrer de sota. Vol que continui, senyor presentador? Vol que li expliqui més clarament què és un DRAMA? 
Un cop més reitero la necessitat de fer servir la paraula adequada en cada cas. Per no fer mal, ho dic. Perquè ningú no se senti molest. 
Ah! I disculpeu la meva incultura futbolística. Potser sí que és un DRAMA no cobrar més del que els jugadors ja cobren i jo no me n'he assabentat. Disculpeu de nou.

P.D: Un altre dia prometo dedicar-me al futbol. I no agradarà tothom. Aviso.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada