diumenge, 5 de juny de 2016

56


Han passat cinc dies des del dia 1 de juny, el dia que n'hauries fet 56. Hi he pensat. Com sempre, però ja saps que el temps ens cau damunt i fins ara no he pogut escriure la carta que et faig cada any.
Com cada any torna a ser el teu aniversari i tu no hi ets. Com cada any, penso i sento que vas marxar massa aviat. I com cada any t'escric una carta perquè vegis, allà on siguis, que et recordo i no vull deixar de pensar en tu. 
Els records són terriblement fràgils i la memòria, més. Per això sóc aquí, ara, perquè el teu record no se'n vagi per l'aigüera de la memòria a mida que ens anem fent grans. Els records els guardem i els fem nostres i no sempre són fàcils de compartir sense deixar que se'ns escapi el plor. 
Jo tinc guardats el teus dins un recó privilegiat. Un lloc on hi viuen les fotos, les estones, les converses, els secrets i, sobretot, el teu riure sonor. Perquè durant molts anys, molts, la meva vida va estar lligada a tu amb el llaç d'una amistat sincera. Només la mort va poder desfer el llaç, però es va oblidar de desfer el nus i aquest nus m'uneix per sempre a tu, l'amiga de l'adolescència, la joventut i una mica de l'edat adulta. 
Allà on siguis, un petó gran. Molt gran. Sempre.

3 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-te'n cada any. M'afegeixo al teu record. Un petó.

    ResponElimina
  2. Gràcies per recordar-te'n cada any. M'afegeixo al teu record. Un petó.

    ResponElimina
  3. La recordo tant, Jordi. Tantíssim. Sé que tu també. Per cert, ens hauríem de veure. Ves pensant.

    ResponElimina