diumenge, 28 de setembre de 2014

La teranyina

El fil de la teranyina és fort. Molt. Diuen que té la fortalesa de l'acer. No ho sabia del cert, però ho pudia arribar a creure. El que sabia del cert és que hi ha relacions d'amistat que estan lligades amb fils de teranyina i tenia aquella sensació que mai no es trencarien, que per més que estirés no es faria malbé. 
Sentia la placidesa de tenir, en aquella amistat, un coixí de ploma on descansar dels maldecaps quotidians, on riure fins a plorar i on plorar fins que l'altre el fes riure i tot es fongués en aquelles rialles còmplices. Se sabia afortunat amb aquell lligam d'acer, invisible als ulls dels altres, que no sabien sinó envejar aquells nusos que ells, probablement, mai no tindrien. Eren uns fils fets de confiança, seguretat, hores que eren dies, llibertat sense retrets, sinceritat i molta, molta estimació mai dita. 
Aquella teranyina s'havia teixit a poc a poc, al llarg dels anys. Cada fil, una experiència. Per moltes perdres que alguns hi havien tirat, per molts cops d'escombra que li donessin, era allà, ferma, enganxada entre tres arbres ben diferents entre si. Tan li feia el que la gent pensés o deixés de pensar: tot, tot era net i transparent. Peerquè confiar en aquell amic era de les millors coses que li havien passat a la vida.
No sabia ben bé quan es va adonar del cert que aquells fils mai no es tallarien, però un bon dia es va trobar fent una fotografia d'una teranyina perfecta i va ser conscient que era con la seva vida amb els amics que més estimava.
La col·lecció d'imatges de teranyines sap que mai no l'acabarà. Per això continua fent-ne fotos. Per tenir-ne fins l'infinit.

Per a tots aquells que puguin sentir-se identificats. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada