dijous, 20 d’octubre de 2011

Les visites.

Qualsevol dia és bo per rebre una visita. De la família, d'un amic o una amiga, d'un conegut o d'un "mira, passava per aquí", com la cançó de l'Aute. M'agrada tenir visites sorpresa perquè d'alguna manera indiquen que la gent se sent bé a casa meva. Està clar; si no, no vindrien,  dic jo.
Sentir el timbre de la porta, anar a obrir i veure un somriure, no té preu. És una manera de saber-se estimat, no? Sempre penso en la cançó d'en Sisa "benvinguts, passeu, passeu" i, d'alguna manera l'he fet meva i, una mica, el sentiment de casa meva. Oferir un cafè, un refresc, un trosset del pastís de poma que havia fet per les postres de demà i que no passa res si es menja avui i en bona companyia, una cervesa fresqueta al jardí quan fa calor ( mi no m'agrada, la cervesa, però sempre en tinc pels bons amics. Curiosament "els mals amics", la gent amb poc esperit, no venen mai. Francament, ho agraeixo. No sóc gens donada a l'amabilitat forçada, la veritat. M'agrada envoltar-me de bona gent, que són els que tenen les portes de casa obertes, els que poden convertir un cafè de mitja tarda en un soparet improvisat que, total, ja que hi som, per què no us quedeu aquest vespre i fem qualsevol cosa?. M'agrada la companyia de qui fa dos petons quan arriba, a la porta del carrer i allarguem la conversa al mateix carrer fent una cigarreta. M'agrada saber que tinc gent a prop encara que siguin lluny.
I si, "benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.Ara ja no hi falta ningú. O potser si, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada