dimarts, 11 d’octubre de 2011

Societat i docència.

A tots els polítics (i gent corrent) que creu que els docents treballem poc jo els diria unes quantes coses. Algunes són impublicables, també ho he de dir i, per tant les ometré, Ben segur que us les podeu imaginar i com la imaginació i el pensament són lliures us deixo que aneu fent, amb tota la tranquil·litat.
Els diria que, si troben l'ensenyament és un xollo, haver-s'hi dedicat, caram! Que si s'han dedicat a la política per alguna cosa serà. A l'escola tots sabem que el sou no és cap meravella (els dels polítics, si). No tenim cotxe oficial. O anem a treballar en transport públic o paguem l'automòbil de la nostra butxaca. No tenim guardaespatlles ni cos de seguretat. I mira que de vegades ens caldria, eh? Tenim una carrera universitària. Alguns d'ells, no. Que té collons, això. Sembla que els ciutadans no els importem gaire. A nosaltres, els nostres alumnes ens importen. I molt, per cert. Ens importa la seva formació intel·lectual i humana, la seva vida, el seu entorn, allò que els passa cada dia, si estan tristos, si estan feliços... Intentem donar respostes a les seves preguntes, ser coherents, donar exemple. En definitiva: els estimem. Hi ha algú que se senti estimat per un polític?
Què treballem poc? I les hores de preparació? I les de correcció? I les de pati, amb tots els enrenous quee s'hi poden crear i que nosaltres SI intentem solucionar? I les d'entrevistes amb els pares? I les reunions per organitzar-ho tot, que tot estigui a punt i bé? 
Tres mesos de vacances? Com a molt en són dos i, la gran majoria n'aprofitem una part per fer formació que repercutiran sobre els alumnes. Quan, a l'estiu, els nens deixen les classes, algú creu que les coses es recullen soles? Algú es preocupa de saber qui endreça les aules i la paperassa? Qui reb els pares enfadats perquè "li han" suspés  el curs al nen? Qui s'ha molestat a saber com pot ser, quin miracle ha succeït! que tot estigui a punt quan els alumnes arriben a l'escola a mitjans de setembre? Com ha pogunt fer-se tot si els mestres treballen tan poques hores i fan tantes vacances?
Si. Reconec que fem més vacances que la mitjana de la població. I??? Com és què els pares de les criatures en qüestió estan desitjant que arribi el dia de començar l'escola? Com pot ser que vulguin deixar els seus nens en mans d'una colla d'irresponsables que només pensen a treballar poc i a fer vacances? Jo hi veig més d'una incoherència. Potser són manies meves. 
A tots els polítics i altres persones que pensen com ells els convido a passar un mes, només un mes, a una classe amb tot i dic TOT el que comporta. Incloses les colònies que,  per si no ho saben, són molt divertides (això és tan cert com que estic escrivint això al sofà de casa: són meravelloses). Això si, l'hotel no és de cinc estrelles, no hi ha suite perquè dormim -és una manera de dir que passem la nit- a l'habitació amb els nens, convivint amb algun enyorament, diversos pipís, força estossegades i, de vegades, alguna febrada. 
Si un cop passat el mes continuen pensant que som uns ganduls, potser hauré de replantejar-me tota la meva vida. Ja ho tinc! Em dedicaré a la política i els deixaré la meva classe perquè puguin ser feliços un cop a la seva vida.

4 comentaris:

  1. AMEN!!!! Si senyora....las cosas claras y el chocolate espeso (com algunes idees, per no dir cervell, d'algun/s polítics)

    ResponElimina
  2. Mira, Anònim, com diuen a Polònia: perdoneu, però algú ho havia de dir. I em penso que em quedo curta. De fet, ja tinc pensat un altre post per continuar aquest. Algun dia em diràs qui ets?

    ResponElimina
  3. Es trist, però la gent no sap valorar allò que fan els altres. I jo puc dir, perque ho veig cada dia, que la vostre feina es impagable. Us admiro i merexeu ben be el dos mesos de descans. I tant que si !!!!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Maria. Amb la teva impagable col·laboració tot és molt més fàcil. Ets un sol, de veritat.

    ResponElimina