dissabte, 15 d’octubre de 2011

Sobreviure amb dèficit d'atenció. Primera part.

Llevar-se al matí i sentir el caos tant dintre teu com al teu voltant. Per que tot sigui més fàcil i que les coses trontollin el menys possible, només hi ha una solució: rutina, rutina i més rutina. Cada dia els mateixos moviments i les mateixes accions. Una darrere l'altra. Emmudir el despertador, llevar-se, lavabo, dutxa, lavabo, roba (a ser possible preparada el dia abans per no quedar-se bloquejat davant l'armari), encendre la cafetera, esmorzar, prendre cafè, rentar-se les dents, agafar la bossa de mà i la de treball, agafar el cotxe i recórrer el camí fins la feina. Si falla una peça de l'engranatge matiner el bloqueig està assegurat, l'angoixa per no oblidar res i el sortir de casa convençut que alguna cosa està malament i amb la conciència sentint-se culpable de no haver fet les coses com cal. 
Rutina. És la clau i alhora el parany. La clau per la seguretat ue dóna saber que tot funciona. El parany perquè si la màquina de la rutina s'avaria, estàs perdut i no saps què toca fer desprès. És el moment que paralitza i angoixa. És quan la por a equivocar-se sura per sobre les possibles accions i intentes nedar per trobar a la superfície el fil d'allò que estaves fent o anaves a fer. 
I quan tornes a reprendre la teva vida i a guardar la por a perdre't a la butxaca et queda una engruna de por a tornar perdre el control. El dia va seguint i concentres tots els esforços a no badar, a que els teus pensaments variats i sovint inconnexos, destorbin els instants o les estones més o menys breus de concentració en un fet o acció concreta. 
Quan venen les estones de "llibertat", és a dir, fora de la rutina, apareix el vertígen. La dificultat per organitzar el temps es fa palesa i l'angoixa s'acumula al pit fins a fer mal. Un cop acansegueixes saber què vols fer amb el temps i en fas una llista arrilba l'altre problema: com prioritzar? Socors!!
Per si algú ho dubtava, allò que diuen "es distreu amb una mosca" existeix. Passa de veritat i sense que te n'adonis. Estàs, per exemple, escrivint i de sobte una mosca d'aquelles estiuenques tan pesades es posa sobre la taula i al cap d'una estona, sense ser-ne conscient, et veus que estàs seguint el seu vol per l'habitació mentre el teu cap ha oblidat allò que estaves fent.
Avui fins aquí. El dia a dia del dèficit d'atenció és molt dur per explicar-lo tot d'una tacada.

1 comentari:

  1. Estic d'acord.
    Un alumne amb aquest problema s’ha de sentir bé a classe. De vegades els mestres som massa rígids i no som capaços de comprendre el patiment d’aquests nens. A l’escola no es fa més que di que ens hem de posar uns en el lloc dels altres però quan toca a determinat professor i/o escola no sempre es fa. La possible solució sempre és personal e implica un esforç addicional per part del col•lectiu de mestres.

    ResponElimina