dilluns, 3 de març de 2014

Temps

Preciso tiempo necesito ese tiempo

que otros dejan abandonado
porque les sobra
o ya no saben que hacer con él
tiempo en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color



cándido tiempo
que yo no puedo abrir
o cerrar 
como una puerta
tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida

y para darme cuenta

y para darme cuerda


preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
para esconderme 
en el canto de un gallo

y para reaparecer

en un relincho

y para estar al dia
y para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj


vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.


Benedetti

Temps. Temps per utilitzar. Temps que busco, com el busquem tots, esgarrapant minuts a les busques del rellotge. Temps que, quan el tinc, em produeix un vertígen i una por que em costa d'entendre. És el temps sense horari el que m'agrada i m'espanta a parts iguals. Aquest espai que he de gestionar a palpentes, sense saber què passarà després, sense l'organització que dóna la rutina. Rutina, paraula que sovint considero lletja, gairebé vulgar. Rutina que em fa feliç tants i tants cops perquè no em deixa espai ni temps per fer servir en tot i en res. 

Temps per aprofitar o per llençar, per deixar-lo de banda o abraçar-lo. Per mirar-lo cara a cara, sense por a la seva mirada.

Temps de llegir, d'escriure i re-escriure, de riure i de viure sense que les busques del rellotge em busquin i els minuts em persegueixin com ganivets esmolats.

Temps en forma de rellotge de sorra, que el pugui girar quan s'esgota i llisqui pels vidres, granet a granet, amb suavitat.

Temps amb gust de menta fresca, sota l'ombra d'un cafè amb gel.


Temps que no em faci culpable de perdre el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada