dijous, 14 de febrer del 2013

Una "peli" dolenta.

Em sento com un extra de pel·lícula. Un extra dels que passen pel carrer i se'ls veu només 
d'esquena, no us penseu. D'aquelles pel·lícules on hi ha molts protagonistes i antagonistes; moltes trames i subtrames; moltes vides encreuades i  gent per tot arreu. D'aquelles on no s'entèn res de res i no es veu la solució dels conflictes en cap moment. De fet, és una pel·licula inacabada. Probablement perquè no hi ha un bon director i no crec que se'n faci una segona part. No sé si m'explico. Sabeu aquelles "pel·lis" on s'hi vol encabir tots els géneres i no n'hi ha cap que resulti prou versemblant com per que t'enganxi? Doncs d'aquelles. Hi surten tota mena de corruptes i de tots colors, trames d'espionatge on tots diuen "yo no he sido", bosses i maletes de diners que van i venen, insults i males paraules, un sheriff que no sap on va ni què fer, centres de flors amb micròfons amagats, gent que es baralla per la pasta... De fet l'únic que queda clar és que tots es mouen per la pasta. Els extres, com ara jo, no pintem res. Què volieu esperar d'un extra? Els que tenen més poder manen i deixen clar que són ells qui duu la veu cantant. Però a les subtrames es pot veure que els co-protagosnistes volen fer exactament el mateix i ho fan en la mesura que poden. Els que intenten alçar la veu se'ls carreguen un a un. Una pena, perquè podien  haver salvat la cinta. La crítica en diu ben poca cosa, cada diari la mira des d'un punt de vista diferent i només queda la idea que tu te'n vulguis fer.  Que ningú no pensi que m'han pagat per fer d'extra. A vosaltres, tampoc. És més, ens està costant uns quants euros a tots. Si, si, els diners que passegen pels despatxos i que viatgen en maletes i sobres, són nostres! Ui! Ja us he explicat el final de la   "pel·li"! Ho sento, si us l'he aixafat. El cas és que cada dia penso que tan de bo només haguéssim de pagar el preu d'una entrada de cinema. Ah! Me n'oblidava! No tornen els diners de l'entrada. No sé com ho veieu, vosaltres. Jo em sento estafada i timada i amb la terrible sensació de pagar els plats que han trencat els altres.