dimecres, 26 de setembre del 2018

NI UNA MÉS. NI UNA MENYS.

 I avui, veient les notícies, una altra dona morta a mans d'un home. Sembla que ens estem acostumant a que els masclet de torn mati la seva parella, violi una noia o tingui patent de cors per decidir com ha de ser una dona, com ha de vestir o a quina hora ha de tronar a casa. Doncs sento dir senyors amos del món que les coses no van així. Tant m'és si us vareu casar -un "si vull" no significa "ho vull tot de tu" o " vull fer tot el que tu diguis"- com si heu fet una festa d'amor, que ara es porta molt, i no heu passat per l'església o pel jutjat. Tant més i tant se me'n fot. La persona que heu triat per compartir la vida o el temps no és la
vostra minyona, ni la vostra cuinera, ni la vostra joguina sexual. No és la vostra propietat. Té dret a decidir que fer amb la seva vida, com organitzar-la,com viure-la i sí, també té el dret a decidir quan no vol continuar al vostre costat. 
Per tant si ja no vol seguir al vostre costat, podeu mirar d'arreglar les coses amb serenitat i, si després d'intentar-ho, no funciona intenteu reconstruir la vostra vida tal i com farà ella. Que no s'hi val allò de " seràs meva o de ningú" entre altres coses perquè després de conviure amb tu potser no li queden ganes d'intentar viure amb ningú més. 
Fa un temps em costava entendre que les noies jovenetes i no tant joves anessin vestides amb aquests pantalons tant curts que ensenyen les natges o amb unes minifaldilles molt minis. No és el meu estil i crec que si tingués una filla em costaria deixar-la anar segons com. Després de tot el que se sent i es veu penso que els problema no són els pantalonets ni les faldilles, que elles se senten bé anant així i que no ho fan per provocar les baixes passions dels nois. Són ells el qui tenen el cervell al sexe, el sentit de la propietat erroni i la necessitat de sentir-se superiors.
I ara, dos dies després, a les notícies tornen a sortir dones mostres i infants assassinats pel pare per tal de fer mala la mare. Però què us heu pensat? Què us passa pel cap quan feu una cosa així? Què fa que aneu a la cuina, agafeu el ganivet de tallar ceba i mateu a ganivetades aquella persona a la qual, se suposa, que estimeu? Que no s'hi val "la maté porqué era mia", que l'amor de veritat és lliure i respectuós, que si no t'agrada el seu pentinat t'aguantes que a ella si que li agrada, que si vols el plat a taula te'l pots preparar tu mateix i serà al teu gust. Que no. Que ja n'hi ha prou.

Tenim drets i som iguals i si m'hi poso podria trobar arguments per dir que som millors. Si pel carrer veiem un home o una dona atractiu/va no ens hi llencem al damunt i li fiquem mà i l'obliguem a tenir sexe perquè ens ve de gust. Som fortes. Potser no tenim la vostra força bruta i tampoc no ens cal, però tenim una fortalesa anímica i moral que us hauria de fer enveja. O millor. Us hauria de fer pensar.
I una suggerència. Si us venen pensaments de matar o fer mal la vostra parella i després suïcidar-vos, canvieu l'ordre i sempre hi haurà algú que no prendrà mal. Si voleu treure-us la vida endavant! Feu-ho abans de matar. Llenceu-vos pel balcó i deixeu el ganivet de tallar ceba ben endreçat a la cuina.