dimecres, 24 de juliol del 2013

Primer premi nanorelats FGC

Guanyadors categoria Twitter coincide "Un tren d'historias": 1er Premi per CC:

divendres, 12 de juliol del 2013

Vacances de mestre.


Si, ja han arribat les vacances escolars. Les "famoses" vacances dels mestres i dels fills. Anem a pams. 

Primer pam:
Els mestres tenim dos mesos de "vacances", no tres com s'escampa a crits pel món. Una part d'aquest temps majoria la fem servir per formació laboral o personal. Formació que molt sovint surt de les nostres butxaques. Com és sabut el sou del mestre dóna per molt: vacances paradisíaques, oci, formació, menjar cada dia fora de casa... Una passada, ja veieu. Què si són merescudes? Si, com les de tothom. Què si són més llargues que les de la resta? Si, es veritat. El que la gent no veu o no vol veure és que, a part de la jornada laboral cada dia tenim feina a casa. Un munt de feina diària que fem amb gust perquè és el que hem triat a la vida: correccions i informes i preparacions i el mal de cap de pensar cada dia i a tot hora en els infants que tenim a la classe. El que no tira i el que tira molt, el silenciós i el xerraire, l'impulsiu i l'aturat, l'agressiu i i el pacífic: a cada classe hi ha de tot, és un petit món que cal gestionar amb paciència i estimació. Qui vol ocupar-se'n? A tots aquells que critiqueu la nostra feina i les nostres vacances us pregunto, si és un xollo tan fantàstic, com és que no us hi vàreu dedicar? Com és que vàreu triar un despatx,  una consulta, un vehicle o una botiga? Animeu-vos!! Potser queden places a la Universitat i complireu el somni de la vostra vida: tenir dos mesos de vacances!
Segon pam:
Hi ha una cosa que em costa entendre. Per què no es critica els presentadors mediàtics que fan més d'un mes? Els futbolistes que treballen poques hores i guanyen una pasta inhumana? A veure que penso una mica...Ah! ja ho tinc! Aquests no destroben la vida quotidiana de les famílies! És més, paguem gustosos la quota de soci del nostre club preferit i esl impostos amb el quals cobren els presentadors mediàtics. Punt.
Tercer pam:
Aquest és el més difícil d'exposar. Sé que és complicat la conciliació laboral i la familiar. Ho sé per experiència i per sentit comú. Però també sé que hi ha pares que els nens els fan certa nosa a casa. És temps de jugar amb ells: no a tots els agrada; temps de converses després de sopar: fan program preferit a la tele; volem fer migdiada: ells no en solen voler, s'avorreixen i fan soroll. En definitiva, els pares a qui els nens no els deixen fer la seva vida acostumen a ser els que més es quiexen. Tots volem descansar. Busquem la manera de fer-ho fàcil i agradable a tots. Són vacances, el temps és més llarg i n'hi ha per tot. Que ningú no s'ofengui, si us plau. Una bona amiga, mare de tres fills em va dir "segur que l'escola la van inventar els pares per treure's els fills de sobre durant una estona". No van calcular que també hi havia vacances.
Repeteixo i acabo: qui vulgui dedicar-se a la docència amb totes les consequències ja ho sap. A la Universitat les portes són obertes!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Professionals de fer mal.


Van pel món amb la tranquil·litat de creure que són algú. I el que és pitjor, creuen que són millors que tu. 
Allunya-te'n, que no et vegin o que et vegin poc. Malfia de la seva veu pausada, del seu to de veu pla, gairebé sord. No facis cas de les seves abraçades: sovint van del bracet d'un cop de puny quan menys l'esperes. Ves amb compte amb aquells que et criden amb veu melosa i quan t'han ben ensabonat, PAM!!, clatellot, fuetada i patada al cul.
Hi qui en diu gent tòxica. Jo crec que són, més aviat, gent intoxicada. Enverinats per un ego desmesurat, per una vida poc plena, insatisfets, poruucs i insegurs, es veuen amb la necessitat de fer la vida impossible a aquells que tenen al voltant per tal de confirmar a cada minut el seu poder. Un poder que pot ser de qualsevol tipus tot i que ells creuen que és el més important del món. Els intoxicats poden trobar-se a quallsevol forat: un veí, un que consideraves amic, un germà, un company de feina, el botiguer del teu carrer i, evidentment, els polítics. Aquest cas és el més conegut i manit de tots. Millor el deixo per una altra ocasió, que dóna per molt. 
Tot això é només per dir que em d'nar amb els ulls ben oberts i la guàrdia alta, que no ens agafin desprevinguts i el cop sigui més fort que no pas si estem amatents al nostre voltant. Això si, un cop els tenim identificats i hem rebut algun castanyot, que no ens amarguin la vida. Només en tenim una i segurament més plena, divertida i agradable que no pas la seva.

*Perdoneu la foto: no és bonica, però la frase mola!