diumenge, 29 de desembre del 2013

Anuncis

No hi tinc gaire afició a la tele, jo. Per sort. Me la miro de tan en tant, si. Fa temps els anuncis em semblaven imatges amb certa estètica -alguns-, d'un mal gust espantós -la majoria-.
Anem al gra. Hi ha una pila d'anuncis on hi surten nens. Recordo, per qui no ho tingui clar, que, juntament amb les persones grans, són els éssers més vulnerables. També són els que ens produeixen més tendresa. Són persones intel·ligents. Autèntiques esponges amb gran capacitat d'absorció. Miren, observen i imiten el que tenen al voltant. Ens entenen quan els parlem. Són capaços de copsar allò que els adults ja no veiem. Pregunto: per quin absurd motiu les persones que es dediquen a fer anuncis els posen unes veus espantoses? Veus que no són de nens, que semblen d'algú que tira a ximplet i que a mi, que de nens hi entenc força, em posen els pèls de punta i d'una mala gaita que val més que no expliqui? Quin és el motiu pel qual els fem passar per rucs quan probablement ens donen mil voltes a la majoria de nosaltres? Per què fan que un món tan ric com el seu sembli simple i absurd?
Suposo i digueu-me malpensada, que es tracta que siguin ells, els nens, que es fixin en una veu cridanera que surt de la pantalla o de la ràdio, girin el cap i vegin la figura d'un nen com ell que sembla que s'ho passa d'allò més bé amb una figureta que surt d'una xocolatina en forma d'ou. A més a més, pel que es veu a l'anunci, el nen amb veu de trompeta té la gran sort que la mare juga amb ell i la joguina de plàstic que li ha sortit de l'ou. De l'ou de xocolata, vull dir. El que no expliquen és que la mini joguina es desmunta en un tres i no res. Clar el petit que veu aquella imatge idíl·lica d'un congènere jugant amb la mare mentre berenen ous de xocolata, vol anar de pet a comprar-ne. A veure si hi ha sort i algú comparteix el joc amb ell. Santa inocència...
Ments tèrboles les que manipulen la infància per a treure'n profit. Prometo fixar-me més amb els anuncis on hi ha infants i, si és del vostre interès, fer-ne més entrades. Al menys em servirà per descarregar la ràbia que em produeixen.
Suposo que ara hauria de dir allò de Bon any 2014. Doncs això: BON ANY a tothom, sobretot a tots els qui estimo. I als nens del món, deixem-los créixer amb alegria i tranquil·litat. Ja tindran temps de ser grans.