dissabte, 14 de juny del 2014

Giuliano

Todos impacientes esperando tu llegada. Alboroto juvenil en el aeropuerto. Ganas de conocer a quienes, durante unos dias, iban a compartir la casa, el tiempo, la amistad, la familia... En definitiva, la vida. Verse por facebook e intercambiar whtsapps no era garantia de felicidad. Era un intento de saber algo más de la persona que en breves momentos, conoceríamos de verdad. 
Una voz grita "ya los veo, están saliendo!". Todos nos arremolinamos para saludar. Martí dice: mirad, es Giuliano, aquel que lleva gafas y la camiseta de fútbol. Y nos acercamos a ti, a darte un beso y un abrazo de bienvenida.
Parecías tímido. Normal. Tampoco tu sabías qué te ibas a encontrar. Solo era una timidez aparente porqué en seguida nos dimos cuenta de que eras buen conversador y que tu conocimiento de la lengua castellana era más que suficiente para hablar de cualquier tema. Discreto, adaptable y siempre sonriente. Te instalaste en la habitación que adecuamos para ti y, sin apenas tiempo de nada, os fuisteis al futbol, una cosa que deseabas desde antes de llegar a Barccelona. Y ya fué un no parar de actividades  diarias para conocer la ciudad de dia y vivir con nosotros por las tardes y las noches. Intentamos que fueras feliz y esperamos que lo fueras.
Convivir contigo fué genial, todo te parecía bien, siempre se te veía contento y aceptaste las normas, no siempre del gusto de un adolescente, sin protesta alguna. Te lo agradezco. La verdad es que nos lo pusiste muy fácil. Nosotros intentamos que te sintieras como en tu casa y pienso que lo conseguimos. Nos encantó conocer a tus padres via Skype y esperamos conocerlos en persona muy pronto. 
Conocerte a ti ha sido un verdadero placer y estamos deseando que vuelvas pronto. Muy pronto.
Aquí tienes una carta pública para que practiques un poco más la lengua castellana y para que todo el mundo sepa que en casa hemos tenido al chico más fantástico de Francia. Gracias por todo, Giuliano.
Un abrazo de todos y en julio te queremos en casa de nuevo.

Tu familia catalana te espera!!!

dimecres, 4 de juny del 2014

54

Perdona. No creguis que m'he oblidat del teu aniversari. No, de cap manera. Hi vaig pensar tot el dia. De fet, ho vaig dir a J. i C., que el dia 1 feies 54 anys. Però vam tornar tard de Madrid. Per cert, t''hauria encantat la Feria del Libro. El Retiro ple de parades, un sol meravellós i bona companyia. Gent que estimes i que et recorden. 
Hi penso sovint, en tu. I et trobo a faltar. Molt. No és fàcil la vida en aquests moments, però compartir-la amb tu sempre era un plus. Quan ens trobem amb les Noies Més Maques Del Món Mundial, les nostres companyes del "cole", sovint surts a la conversa. T'agradaria molt venir a aquestes trobades. Fem mans i mànigues per trobar-nos, sobretot quan venen de Suïssa, la Viqui o de Donosti, la Rosa. Ens sembla que arreglem el món. No podem, però segur que cada dia que ens veiem les nostres vides fan un gir gairebé imperceptible. Però el fan. Segur. També recordem altres temps. El viatge de sisè, que cadascú el recorda a la seva manera. és el que tenen els records, que amb el temps els veiem diferents, distorsionats, com enmig d'una boirina. Per mi, aquest viatge, va ser l'inici d'un amor. Te'n vaig ben omplir el cap! Tu i jo compartíem habitació i crec recordar que no et vaig deixar dormir en tota la nit explicant-te les meravelles d'aquell noi que m'havia enamorat durant la setmana santa. Amunt i avall de Mallorca, vam conèixer un grup de nois aragonesos. El més guapo de tots se't va apropar i va ser el teu primer amor. Ja veus, dues bledes adolescents enamorades de dalt a baix. Ah! I l'Ana, amb el recepcionista de l'hotel, recordes? El teu va durar una mica més del viatge. El meu, no. Va ser llarg i difícil, per a mi. Tu aguantaves, dia a dia, les meves menjades de cap, els signes que jo intuïa, m'acompanyaves a trobar-lo. Sempre al meu costat. Sempre. Ara, també. 
Sento el teu riure, veig la teva imatge. Només em sap greu no sentir la teva veu.
Allà on siguis, mira de ser feliç. La felicitat és allò que de vegades se't va girar d'esquena. Allò que, quan ho tenies de cara, que encara té cara i nom, vas saber aprofitat a tope. Feliços 54.