diumenge, 27 de gener del 2013

L'esquerda.

Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo.

Mario Benedeetti

De vegades a la paret de casa hi apareix una esquerda. El primer que pensem és que la casa ens caurà a sobre. Després de mirar-la bé ens adonem que té solució i busquem el millor operari perquè ens l'arregli. Tot i així, encara tenim por que el nostre preuat habitatge s'acabi ensorrant. 
Ve l'operari i l'arregla. Hi posa el millor ciment, procurant reomplir bé aquella línia que ens treu el son. ara s'ha d'assecar, ens diu. Mirem la paret i la taca humida en assenyala en silenci el lloc on hi ha l'esquerda.
Poc després pintem la paret. Millor encara. Aprofitem per canviar-ne el color. Un canvi radical per oblidar. Encara no. Encara som capaços de recordar el lloc exacte de la línia del malson.
A la paret hi posem un prestatge amb un gerro ben bonic. Sempre hi haurà flors fresques, al gerro. Hi pengem un quadre. Un quadre d'autor, l'ocasió s'ho val. Si, si, un bon quadre. Ah! També hi posem un llum. Com millora la paret...!
Al cap dels anys mirarem l'envà i pensarem que cal tornar a donar-liuna mà de pintura. Buscarem l'esquerda i ja no podrem dir exactament on era. Només recordarem que aquella línia va ser un malson i que ens va deixar unes quantes nits sense dormir.

Aquest breu relat va dedicat a una persona especial i, de passada, a tothom. Perquè al llarg de la vida tots hem trobat alguna "esquerda" que hem hagut d'arreglar i que ens ha tret el son

2 comentaris:

  1. És perfecte!
    L'he llegit unes quantes vegades i no m'encanso mai.
    T'ho agreixo molt, molt i molt!
    Gràcies!!

    ResponElimina
  2. Puc imaginar qui ets, però no ho sé del cert. Gràcies a tu per venir aquí i entrar pel forat del món.

    ResponElimina