La voluntat

La genètica és capriciosa, amic meu. Tot o gairebé tot es decideix en el moment en el qual s'ajunten l'òvul i l'espermatozou. Dic gairebé perquè és després i al llarg del temps que algunes coses les anem modelant. O ens les fan modelar, que aquest és un altre tema. Si neixes amb ulls marrons i ho vols canviar, l'únic que pots fer es posar-te unes lentilles de colors.  Si la natura no t'ha donat un físic perfecte, has d'anar a parar a les mans d'un cirurgià plastic. Tu quedaràs content i el compte corrent de cirurgià, més.

Però la voluntat, ai, amic! La voluntat és cosa del dia a dia i qui neix tenint-ne no és del tot conscient de l'esforç que li suposa fer-se-la seva a qui no en té. Voluntat és vestir-se quan ja vas en pijama i anar a comprar sal perquè el sopar no quedi soso. És anar a veure una pel·licula que no et ve de gust perquè un amic vol anar-hi i t'ho demana. Voluntat no és llevar-se al matí quan sona el despertador. Això és obligació i rigor. Igual com ho és fes la feina de cada dia amb professionalitat màxima: obligació, rigor i responsabilitat. La voluntat va per altres camins, ens fa triar i, per tant, renunciar. Per qui no en té gaire, d'aquesta qualitat, la vida és una lluita constant entre voler i poder, entre el que és prescindible i allò que no n'és. Poder, pots fer moltes coses i és quan les vols fer que entra en joc la voluntat. 

Amic meu, aquesta paraula que sovint et sembla maleïda fa que el món avanci una mica cada dia. Potser no de la manera que t'agradaria que ho fes, però el fa avançar. I a tu també. Marca't una fita i lluita per ella. La voluntat anirà creixent a mesura que en vegis els fruits.