La denúncia

Des de la finestreta de l’autobús vaig veure la cara del pare i no era precisament d’alegria de tornar-me a veure. Se’l veia enfadat. Més pel fet d’haver hagut de sortir de la feina que no pas perquè a mi em retornessin de l’excursió a la neu. Ja no podria gaudir d’una setmana sense la meva presència incòmoda. Parlava per telèfon mentre em buscava amb la mirada, les celles arrufades i un gest de desgrat a la boca. No em va somriure, quan em va localitzar dins el vehicle.

            No et clavo un bolet perquè hi ha massa gent mirant-nos, va ser tot el que va dir quan em va tenir al seu costat. I ja no va tornar a parlar fins que vam ser dins el seu cotxe.

-Ara vull que em donis una explicació de la teva actitud i de tot el que has fet. I espero que sigui fiable i coherent, perquè ja passa de taca d’oli. L’Anna t’ha posat un denúncia per lesions i per haver-la insultat.

            -Hola, pare. Com va tot?, vaig dir jo sabedor que allò el trauria de polleguera i que encara el posaria més neguitós.

La seva mirada dura i irada em va fer venir ganes de riure. Estava aconseguint el que volia: posar-lo nerviós. Molt nerviós.

-Ja n’hi ha prou, va dir. Parla.

Va respirar fons intentant calmar-se. Ens coneixíem prou bé i ens teníem ben apamats i tots dos sabíem que si entràvem en aquella espiral d’ironia acabaríem barallats.

            Vols saber la veritat?, vaig dir. Mira, en contra de la teva voluntat vaig agafar un snowboard –una altra mirada del pare clavant-se com una navalla al meu coll-. En una baixada vaig perdre el control amb tan mala sort que vaig anar a parar just a les cames d’aquella.

-Es diu Anna, va dir intentat aguantar el tipus. I va ser la meva parella durant un temps, com bé saps.

-Puc continuar? O em penses interrompre a cada paraula? –esbufec del pare -. Continua, va dir gairebé cridant. Jo ja l’havia vist abans, però ella a mi no. Tafanera com és segur que m’hauria saludat amb el seu somriure tan encantador...

-Pots estalviar-te sarcasmes, va dir el pare.

-En el moment de la topada vaig dir “la puta”, com a expressió, no com a insult. No sé pas que devia entendre ella.

-Diu que li vas dir “puta” .

-No ho vaig dir, però si ella ho va entendre per alguna cosa deu ser.

-Jordi, fes el favor de parar aquest to. Hi ha una denúncia pel mig, no és broma ni estic per bestieses.

            Durant un parell de minuts vam estar callats, mirant-nos de tant en tant de cua  d’ull.

            -Mira, pare, si m’ha denunciat per aquesta paraula és que vol tornar a prendre’t els calers. No ho vaig dir, però potser ho hauria hagut de dir. No es diuen putes les que estan amb algú pels seus diners? És o no és un puta?