Desfer les maletes.

Desfer les maletes és molt més que endreçar la roba, les polseres, la crema solar  i fer bugades. 

Desfer les maletes vol dir passar cortines i tancar finestres. Deixar els records dins un calaix i treure'ls només de tant en tant perquè no em facin venir el regust d'hores tranquil·les a la boca. Embolicar les hores llargues de lectura, a l'ombra d'un arbre o a la terrassa de casa, amb un cafè gelat o una aigua fresca amb una rodanxa de llimona i posar-les a un prestatge ben alt, no fos cas que em vinguessin ganes d'agafar-les... Posar en paper de seda les paraules  que vull escriure i dosificar-les. Fer-les servir en petites estones de plaer. Agafar-les amb cullereta de postres, a poc a poc, assaborint-les, i oblidar per un temps els fulls, els diccionaris, les estones de barallarme amb frases i paraules en un temps infinit.

Desfer maletes vol dir guardar la llum a la butxaca per mirar de treure-la quan arribin els dies plens de nit. Aleshores, quan el necessito trobo un foradet petit, petit  a la butxaca on l'havia desat i la llum ja no hi és. I els dies foscos se'm mengen l'empenta i la rigidesa del temps, abans tan laxa, se'm fica al moll de l'os, més endins que el fred i tot és sempre a la mateixa hora. 

Guardar la maleta a l'armari, a dalt de tot, que no es vegi gaire, és guardar hores perdudes en no res, temps d'amics i família al voltant d'una taula a la fresca i sense por que claregi el dia; és desar una vida i viure'n una altra; és lligar el rellotge a la cintura i notar cada dia com les hores s'estrenyen al nostre voltant; és conservar el gust dels préssecs, les síndries i el meló només a la memòria i posar sorra de la platja i la muntanya en un pot petit, a la tauleta de nit per recordar que l'estiu no ha estat un somni.