Estic en plenes vacances i, la veritat, miro de pensar poc i descansar molt el cos, la ment i l'ànima. Ara, en un impàs entre el mar i la muntanya, he fet allò que m'agrada tan poc: posat la televisió. Cert és que alguns anuncis em diverteixen, però de tots és sabut -algun post ja us ho ha fet saber- que em molesten i molt els que utilitzen els nens com a moneda de canvi, com a tecla sensible que cal tocar per tal de vendre. Una estafa, ja us ho dic.
La tele era posada mentre donava un cop d'ull al suplement del diari i l'anunci m'ha fet alçar el cap i dir unes quantes paraulotes que ara no repetiré. Aquells qui em coneixeu bé us les podeu imaginar. Anem a veure, qui pot creure's que els nens aprendran anglès per menjar unes galetes? No sé si porten el nom d'animals en aquest idioma o les galetes parlen amb accent ben britànic, el que se del cert és que per menjar les galetes X ni els nens ni cap adult no aprendrà ni anglès ni cap altre idioma. Quedi clar que qualsevol idioma cal aprendre'l com més aviat millor, amb professor/a de manera constant i menjant el que un vulgui. Per cert, crec que les mateixes galetes feien que els nens i nenes fossin més creatius. Ostres! Valen per a tot, són un veritable "xollo"! 
Aprofitant que és estiu i els infants fan vacances, també surten un munt de joguines meravelloses que els fan més llestos, més creatius, més sociables i molt més guapos i morenos (als anuncis ho semblen, al menys...). Ai senyor!! I si els deixeu tranquils ben untats de crema solar, amb una pilota i uns quans nens que no es coneguin entre si? Ja ho veureu si es tornen morenos, creatius i sociables. Llestos? Si ho eren, ho continuaran sent i si no ho eren gaire, segur que han estat feliços. Ah! I si els voleu més llestos, sociables i creatius, no us oblideu de jugar amb ells, de parlar, de compartir lectures i temps, de mirar les formes dels núvols, de fer castells a la sorra, de comentar el diari, de passejar al vespre, d'explicar con éreu de petits, d'anar en bici o en patinet, de dir no quan toca i quan cal, de mirar una pel·lícula, de deixar que s'avorreixin, de deixar que juguin sols... Ho sento. Ja sé que po resultar pesat, però és el que toca quan decidim tenir fills. Som millors que qualsevol galeta!
Les galetes i les joguines són aliments i instruments. Res més i tot. No són màgia. No aprendran idiomes. No seran més creatius. No seran més sociables. L'aprenentatge, la creativitat, la sociabilitat i tot allò que ens fa créixer necessiten un treball constant darrere i un esforç personal i col·lectiu.
Au, ja està. Ja he quedat tranquil·la, que això de les galetes-docents em tenia ben amoïnada. Tinc un munt d'amics i companys que ensenyen idiomes i, la veritat, em preocupava la idea que una galeta els treiés el seu lloc de feina. Crec que podré continuar fent vacances sense que aquest tema em tregui el son.
Acabeu de passar un bon estiu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada