dissabte, 2 de juny de 2018

58

Un any més que et trobo a faltar. Un any més... i ja en són massa. Tants que no els vull comptar. Si els compto, l'enyor es fa tan gran com el forat que vas deixar. El forat no és negre. No. Tira a blau lilós, un color que ens unia, que ens agradava a les dues. Blue, en deiem. I blue ens servia per a un munt de coses: podia haver un
moment blue, una persona blue, un paisatge blue, una conversa blue... El que està clar és que qualsevol cosa bona era blue . Aquest mot era un bon senyal. Saps que trobaries molt, però molt blue? Les dues grans persones que vas deixar aquí. Bé, segur que allà on ets ja ho saps. Només volia recordar-t'ho, no fos cas que en algun moment et despistessis. Estic segura que les vas portar al món perquè mai no oblidéssim el teu pas per la vida de tots els qui vam compartir amb tu tantes hores i tantes confidències. I bé que ho fan, amiga meva! I bé que pensen en tu cada dia, cada hora. 
Saps que em passa? Abans et pensava amb molta, molta tristesa. Sentia que em faltava alguna part de mi. Ara, i gràcies a les nenes -va, en direm noies- et penso amb certa alegria, perquè les veig alegres  i felices, que canten i ballen i s'han fet grans i viuen la vida amb gratitud. Ben bé com ho faries tu. Has deixat una bona empremta genètica!Perquè només amb aquesta empremta tan teva i amb la força que els dóna l'alegria que porten dins es pot ser com són. 
Un petó, amiga. Allà on siguis.

1 comentari: