Aprendre anglès, francès, txec. Aprendre a dir si i a dir no, costi el que costi. Aprendre a ser un mateix, a ser pobre i a ser ric. Aprendre a pensar en un mateix d'una vegada per totes, a dir no i a dir si. Aprendre a mirar endavant i endarrere, sense por, sabent que tot forma part d'un mateix, a recordar i a oblidar. Aprendre a destriar els fils de l'entramat que ens envolta i fer-ne trenetes i llacets. Aprendre a ser un mateix, no una còpia mal feta dels altres, una caricatura de qui no sap trobar el seu lloc. Aprendre a buscar un lloc o a fer-nos-el, guanyar a pols la pròpia vida. Aprendre a mirar als ulls de veritat i, si cal, a ser dolent. Aprendre a cuinar. Aprendre a dur la motxilla buida: no podem perdre res. Aprendre a bufar globus i a fer bombolles i passar-ho bé sense ser el més "guai" del món. Aprendre a escoltar el silenci i a mirar dins nostre. Aprendre a estimar els fills tal com són, no com voldríem que fossin. Aprendre a viure sense tu, amb l'absència omplin el buit. Aprendre a demanar perdó, és gratuït. Aprendre a no ser tu, quan cal fer un paper a la vida perquè, en el fons, sempre som nosaltres i ens disfressem de mil coses cada dia. Aprendre a desaprendre.
Desprendre a mirar-se el melic, a creure'ns el centre del món. Només som un esquitx i sovint ho oblidem. Desaprendre a mirar en una sola direcció: hi ha tant al nostre voltant... Desaprendre la vida rutinària i fer de cada dia el millor. Desprendre a anar sempre en ascensor. Desaprendre la crítica burlesca i feridora, qualsevol dia podem ser nosaltres el blanc d'una d'aquestes crítiques i ens farà mal, aviso. Desprendre a creure que som millors que els altres, a sentir-nos superiors perquè som més alts, més prims, més rossos o més lletjos. Desaprendre a voler tenir sempre més i més. Desprendre a lluitar per fotileses que ens desgasten per no-res i no deixen espai per allò que és realment important. Desprendre a fer-nos mala sang. Desprendre la rigidesa que no ens duu enlloc i no deixa que visquem tranquils. Desprendre és una bona manera d'aprendre.
Desprendre a mirar-se el melic, a creure'ns el centre del món. Només som un esquitx i sovint ho oblidem. Desaprendre a mirar en una sola direcció: hi ha tant al nostre voltant... Desaprendre la vida rutinària i fer de cada dia el millor. Desprendre a anar sempre en ascensor. Desaprendre la crítica burlesca i feridora, qualsevol dia podem ser nosaltres el blanc d'una d'aquestes crítiques i ens farà mal, aviso. Desprendre a creure que som millors que els altres, a sentir-nos superiors perquè som més alts, més prims, més rossos o més lletjos. Desaprendre a voler tenir sempre més i més. Desprendre a lluitar per fotileses que ens desgasten per no-res i no deixen espai per allò que és realment important. Desprendre a fer-nos mala sang. Desprendre la rigidesa que no ens duu enlloc i no deixa que visquem tranquils. Desprendre és una bona manera d'aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada