Professionals de fer mal.

Van pel món amb la tranquil·litat de creure que són algú. I el que és pitjor, creuen que són millors que tu. 

Allunya-te'n, que no et vegin o que et vegin poc. Malfia de la seva veu pausada, del seu to de veu pla, gairebé sord. No facis cas de les seves abraçades: sovint van del bracet d'un cop de puny quan menys l'esperes. Ves amb compte amb aquells que et criden amb veu melosa i quan t'han ben ensabonat, PAM!!, clatellot, fuetada i patada al cul.

Hi qui en diu gent tòxica. Jo crec que són, més aviat, gent intoxicada. Enverinats per un ego desmesurat, per una vida poc plena, insatisfets, poruucs i insegurs, es veuen amb la necessitat de fer la vida impossible a aquells que tenen al voltant per tal de confirmar a cada minut el seu poder. Un poder que pot ser de qualsevol tipus tot i que ells creuen que és el més important del món. Els intoxicats poden trobar-se a quallsevol forat: un veí, un que consideraves amic, un germà, un company de feina, el botiguer del teu carrer i, evidentment, els polítics. Aquest cas és el més conegut i manit de tots. Millor el deixo per una altra ocasió, que dóna per molt. 

Tot això é només per dir que em d'nar amb els ulls ben oberts i la guàrdia alta, que no ens agafin desprevinguts i el cop sigui més fort que no pas si estem amatents al nostre voltant. Això si, un cop els tenim identificats i hem rebut algun castanyot, que no ens amarguin la vida. Només en tenim una i segurament més plena, divertida i agradable que no pas la seva.

*Perdoneu la foto: no és bonica, però la frase mola!