WHATSAPP

Hi ha moments, molts, que agraeixo sincerament l'edat que tinc. I hi ha circumstàncies en les quals encara ho agraeixo més. No parlo d'experiència en la vida, ni tinc per costum dir allò de "ja te n'adonaràs amb l'edat" o bé "això ho entendràs quan siguis gran". No. 
Ahir diumenge vaig llegir una carta els lectors de La Vanguardia que m'ha animat a escriure aquest post. El tema dels gurps de Whatsapp de pares i mares. A mi m'agafa emb els fills ja grandets. Sort! Seria la mare rara que mai no fa comentaris de la mestra dels infants, la que en grups paral·lels seria posada de canto, per rareta i poc comunicativa. Ei! Que els whatsapps són ben efectius, que no hi estic en contra, que consti.
El que passa és que no deixen que els nens i nenes es facin resposables. Quin dia dieu que hi ha excursió? El nen no ho recorda i jo he perdut la nota on ho deia. De quin color han de dur la samarreta dijous? En XXXX diu que la prova de mates era molt difícil, quina barra la mestra posar-los un prova així... Ai, doncs la MMMM diu que li ha anat molt bé, que era facilíssim. Algú pot passar-me els deures de Llengua, que la FFFF s'ha deixat l'agenda a l'escola i està molt amoïnada. Gràcies! En GGGG diu que el professor els ha renyat perquè han agafat la pilota a un altre nen. És un exagerat. Són coses de nens... 
Això, evidentment, són exemples. Però imagino que la cosa deu anar mes o menys així. A veure, que si el nen ha oblidat la seva agenda i no sap quins deures ha de fer o s'ha deixat el llibre ha d'assumir que n'és el responsable i o bé s'espabila a trobar-los o va a l'escola sense fer els deures i potser un altre dia hi pensarà. Però si li treiem les castanyes del foc i, a més a més, el fet no implica cap conseqüència, el més probable és que el fet es repeteixi més d'un cop. Si el professor/a els renya per una malifeta cal parlar amb el nen i veure si el càstig s'adiu amb el fet i no creure, d'entrada que el pobret nen té la raó. Si considerem que el càstig és desmesurat cal parlar amb el professor. Que una prova no ha anat prou bé, el més normal és que no ha estudiat prou. Pot ser difícil. No ho dubto. Però i si mira de repassar els apunts i la prova per veure on hi ha el problema? Probablement no només el trobarem a la prova... 
El nen ha de ser responsable dels seus actes des de petit i en la mesura que li correspon per la seva edat. Nosaltres els hem d'ajudar a fer el camí. Però si només ens dediquem a aplanar-se'l mai no sabran enfrontar-se a una dificultat. 
I ara, com a docent, afegiré que m'estimo més no pensar el que es diu de nosaltres en aquests xats.
Deixem que els nens/es es facin grans, que visquin com a nens; que ensopeguin i els ajudem a aixecar-se però no els aixequem; que s'equivoquin i esmenin el seu error; que se sentin estimats i protegits, però no ebolicats, gairebé envasats al buit; que siguin responsables de les seves coses, no hi serem sempre per a vestir-los o cordar-los les sabates; que es facin forts; que competeixin amb ells mateixos per millorar, no amb els altres; que es facin valer i aprenguin ells a dir "no", no a fer-ho nosaltres per ells.  Ensenyem-los a superar les dificultats amb valentia. La sobreprotecció els farà febles. De les dificultats se n'aprèn i la vida n'és plena, de dificultats. I de bons moments  que també cal aprendre a valorar.