TORNAR

Gràcies a tots. Molts sou els qui, darrerement, m'heu preguntat per què no escric al blog. Gràcies sinceres perquè m'heu encoratjat a tornar a fer-ho. 

I és que crisi no només n'hi ha d'econòmiques i socials. Tots en tenim, de personals. I en el meu cas sense motiu aparent. Ho dic perquè ningú no pateixi per si ha passat alguna cosa en la meva vida. Tot segueix bé. Gràcies, també, per l'interès. 

El cert és que no sempre un confia en si mateix. A mi, confiança, me'n falta i molta. Interessa el que dic i escric? La meva mirada sobre el món i les situacions és prou crítica i personal? No ho sé i el fet de no saber-ho ben bé m'atura i em bloqueja, no em deixa veure el camí a seguir, la paraula que he d'emprar o la vida del personatge que vull crear. 

M'he fet petita llegint escriptors meravellosos que són capaços de crear móns i vides que jo no em crec capaç de fer. M'he amagat darrere les cortines de la por i d'excuses inimaginables per tal d'evitar posar-me davant del full en blanc. 

Malgrat tot he decidit tornar a intentar-ho. Deixar-me anar, oblidar la por, tornar a pensar ordenant paraules amb ganes de dir, Miraré de no decebre ningú, però sobretot de no decebre'm a mi mateixa. 

Repeteixo. Gràcies a tots per les ganes de llegir coses tan fràgils i poc importants com les que escric. Gràcies per demanar-me tornar. Potser sou un revulsiu i no ho sabíeu. Doncs ara ja ho sabeu. Sou  importants per mi. Gràcies, gràcies, gràcies.