Hi ha una frase que diu alguna cosa així "si la vida et dóna llimones, fe-te una llimonada". La primera vegada que la vaig veure em va posar una mica nerviosa perquè a mi, la llimonada m'agrada endolcir-la una mica, la veritat, que tanta acidesa no pot ser bona. I si hi poso sucre doncs ja sabem què passa... A partir de veure aquesta frase en vaig començar a veure més d'aquest tipus. Se suposa que són per veure la vida de forma positiva, però dic jo que si algú perd la seva feina de llimonada en farà un munt, però no arribarà a final de mes i dubto que hi vegi la gràcia a tanta llimona.
N'hi ha un altra que diu més o menys, que si et cruspeixes de bon matí un pastisset rodó amb un foradet al mig, et teu dia serà rodó. Amb aquesta em passa com amb el sucre de la llimonada: se m'encasquetarà a la panxa i au, uns quilets més. Pot ser sí, que amb el temps els dia serà rodó, però jo, també. No veig gaire relació entre la felicitat màxima i el pastisset.
Segueixo. He vist mai la que diu "si pots somiar-ho, pots fer-ho"? Doncs existeix. Cal que faci una llista de les coses que somio -i m'esforço a aconseguir-ho- i res, no les puc fer perquè resulta que tinc el costum de treballar, en una feina que m'agrada , això sí!, per guanyar-me la vida i em queda poc temps per a fer gaire coses més.
I encara més. "Tot val la pena si et fa riure". Segur? I mira que a mi m'agrada riure i ho faig tan com puc. Però no tot s'hi val. Ni ha molts que riuen de les desgràcies alienes, dels defectes físics, dels psíquics, de com vesteixen els altres... Riuen ben a gust, si senyor. I no s'hi val. No.
Més. "Ulls que no hi veuen, amiga que ve i t'ho explica". Obrim bé les portes de la tafaneria, del safareig, del "correveidile"! Obrim-les i creiem cegament el que diuen els altres dels de més enllà. Creieu-me. Això de positiu i d'amistat en té ben poc.
A mi que no em diguin "ets la canya". Odio la cervesa. M'estimo més ser un got d'aigua clara on es vegi perfectament què hi ha dins.
"Somriu a la vida i et tornarà un somriure". Segur? Jo intento somriure sempre, perquè vull, perquè la meva feina vol molts somriures sincers i perquè m'agrada més que la cara de pal. Però la vida no depèn només de mi. Hi ha un munt de factors que estan implicats en que un dia sigui o no un bon dia i massa gent disposada a espatllar-lo.
N'he trobat una que penso que és ben certa: "la vida és allò que passa mentre mires el teu smartphone". Aquesta la trobo encertada i certa.
Aclarim-nos. Veure el costat positiu de les coses és important i tenir una actitud pro activa davant les circumstàncies del dia a dia és imprescindible. Ara, omplir de sucre cada moment amb frases que són només frases endolcides per agradar els ingenus no em va gens i penso que ens allunya de la realitat. Una realitat que sol ser més interessant que una llimonada àcida i en la que s'hi encabeixen problemes que no pots solucionar només somrient, dificultats que no marxen menjant pastissets hípercalòrics i coses fantàstiques que tampoc no cal esbombar amb una tassa de cafè ales mans.
Sé que hi haurà molta gent que no hi estarà d'acord, però això és la vida real i sempre en podem parlar tot prenent alguna cosa. Això sí, amb un got transparent, sense frases pseudopositives escrites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada