te’n vas anar deixant sobre la taula
el paquet de dunhill oblidat
el paquet verd com els teus ulls
lletres daurades com els teus cabells
I mig buit
te’l vas deixat com qui no-res
i no me l’has tornat a demanar
potser no vols la meva companyia
ni sentir allò que no t’ha d’agradar
No vull fumar
te'n queden quatre dins la capsa
per si tornes el dia menys pensat
que no vull que el seu fum s’esfumi
ni que marxis mai del seu costat
Si vols tornar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada