55

I bé, avui en fas 55. Bonica xifra, oi? M'hauria agradat poder-los celebrar amb una festassa. La Paula cantant com en sap, donat-ho tot com sempre. Més que mai. Sé que t'agrada sentir-la cantar i dir ben baixet allò de "només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls". La Clara ballant swing i tu, apuntant-te al ball i a la canço. Què et semblaria una festa a la platja? Descalça sota la lluna plena. Ja t'hi veig.

Acabem d'arribar de París i després de desfer les maletes, m'he posat a escriure, com cada any, el record del teu aniversari. París estava tan meravellós com sempre i els amics amb qui hem compartit l'estada t'haurien encantat. Acollidors, gentils i amb els valors que tu tens i has volgut transmetre a les noies: solidaritat, humilitat, alegria, buscar la felicitat en les petites coses quotidianes i el valor de la família. Ha estat un veritable plaer haver estat amb ells tres dies. Saps què? Presidint el menjador hi tenen la teva frase preferida del Petit Príncep, la mateixa que canta la Paula: Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. 

És per aixó que no podem oblidar el teu riure, les teves mans sempre expressives, la teva veu i els teus ulls observadors i espectants. Perquè ets essencial i per tant, invisible als ulls. Perquè al meu cor hi ha un forat que omple la teva essència.

Com sempre, un petó i una abraçada d'aquelles que reconforten. 

Teva i amb tu.