Temps

Preciso tiempo necesito ese tiempo

que otros dejan abandonado
porque les sobra
o ya no saben que hacer con él
tiempo en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color



cándido tiempo
que yo no puedo abrir
o cerrar 
como una puerta
tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida

y para darme cuenta

y para darme cuerda


preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
para esconderme 
en el canto de un gallo

y para reaparecer

en un relincho

y para estar al dia
y para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj


vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.


Benedetti

Temps. Temps per utilitzar. Temps que busco, com el busquem tots, esgarrapant minuts a les busques del rellotge. Temps que, quan el tinc, em produeix un vertígen i una por que em costa d'entendre. És el temps sense horari el que m'agrada i m'espanta a parts iguals. Aquest espai que he de gestionar a palpentes, sense saber què passarà després, sense l'organització que dóna la rutina. Rutina, paraula que sovint considero lletja, gairebé vulgar. Rutina que em fa feliç tants i tants cops perquè no em deixa espai ni temps per fer servir en tot i en res. 

Temps per aprofitar o per llençar, per deixar-lo de banda o abraçar-lo. Per mirar-lo cara a cara, sense por a la seva mirada.

Temps de llegir, d'escriure i re-escriure, de riure i de viure sense que les busques del rellotge em busquin i els minuts em persegueixin com ganivets esmolats.

Temps en forma de rellotge de sorra, que el pugui girar quan s'esgota i llisqui pels vidres, granet a granet, amb suavitat.

Temps amb gust de menta fresca, sota l'ombra d'un cafè amb gel.

Temps que no em faci culpable de perdre el temps.

JA HI TORNEM A SER.

Ja hi som. Ja tornem a veure els paresnoel de drap, probablement del "tot-a-un-euro" o similar, enfilant-se blacó amunt. Els llums, sovint horteres, il·luminant carrers i botigues. Que si estrelletes, que si boletes, que si mitjons, que si espelmes, que si mares-de-déus i nensjesusos...tot fet de bombetes de colors. Ah! i els indescriptibles flocs de neu de cotó a les finestres, mentre al carrer dubtem si posar-nos un jersei per no tenir fresca al vespre o quedar-no en màniga curta. 

I ben aviat el mític soparet de nadal amb els companys i els amics, que sembla que s'acabi el món. I els petons i les abraçades i el "bon nadal". La palmadeta a l'esquena mentre ens apunyalem, verbalment s'entén, a la primera de canvi. Petons a dojo, au vinga!, i per dintre pensem "que et bombin", que ens hem discutit tot l'any i no ens podem ni veure. Abraçades carregades d'ironia que malparlen quan gires cua.
Ens envaeixen les carretades de bones intencions que no tenen intenció de fer cap canvi. Intencions disfressades en forma de marató per recaptar diners, sempre, ho reconec, per a bones causes. Va, ara que és temps de ser bona persona, dóna diners i després oblida per què i per a què ho has fet. Ara és moment de netejar la consciència o de maquillar-la. Després tenim tot un any per putejar el veí, el company, el botiguer. Ara, no. Aquests dies tan i tan entranyables hem de ser bona gent. O si més no, aparentar-ho.
Guarnim-nos de festa, de color daurat i porporina, de felicitat. Emboliquem amb paper de regal les nostres misèries i regalem-les en forma d'amic invisible. Els reis ens duran allò que no necessitem perquè podem permetre'ns-ho i, esclar, com no n'hi ha per tothom, deixaran sense el més necessari aquells que no tenen les nostres possiblitats. Ai, no! que farem una donació d'una o dues joguines noves per els pobrets que no tenen res. Pobrissons nens, que tinguin il·lusió un dia a l'any. I també comprarem alguna cosa de menjar o potser la treurem del lot de nadal, per donar-la als que la resta de l'any s'alimenten a base de llegums que recullen al banc d'aliments -gran feina la que fan al banc d'aliments, admirable, sens dubte; des d'aquí la meva més sincera admiració per tots aquells que fan aquesta tasca durant tot l'any- i així podrem menjar els torrons i el salmó amb més tranquil·litat.
Ara si. Ja ho podem dir. Som a nadal: ho diuen les grans superfícies i els llums del carrer. I la nostra preuada targeta de crèdit, que ja comença a tremolar.