JA HI TORNEM A SER.

Ja hi som. Ja tornem a veure els paresnoel de drap, probablement del "tot-a-un-euro" o similar, enfilant-se blacó amunt. Els llums, sovint horteres, il·luminant carrers i botigues. Que si estrelletes, que si boletes, que si mitjons, que si espelmes, que si mares-de-déus i nensjesusos...tot fet de bombetes de colors. Ah! i els indescriptibles flocs de neu de cotó a les finestres, mentre al carrer dubtem si posar-nos un jersei per no tenir fresca al vespre o quedar-no en màniga curta. 

I ben aviat el mític soparet de nadal amb els companys i els amics, que sembla que s'acabi el món. I els petons i les abraçades i el "bon nadal". La palmadeta a l'esquena mentre ens apunyalem, verbalment s'entén, a la primera de canvi. Petons a dojo, au vinga!, i per dintre pensem "que et bombin", que ens hem discutit tot l'any i no ens podem ni veure. Abraçades carregades d'ironia que malparlen quan gires cua.
Ens envaeixen les carretades de bones intencions que no tenen intenció de fer cap canvi. Intencions disfressades en forma de marató per recaptar diners, sempre, ho reconec, per a bones causes. Va, ara que és temps de ser bona persona, dóna diners i després oblida per què i per a què ho has fet. Ara és moment de netejar la consciència o de maquillar-la. Després tenim tot un any per putejar el veí, el company, el botiguer. Ara, no. Aquests dies tan i tan entranyables hem de ser bona gent. O si més no, aparentar-ho.
Guarnim-nos de festa, de color daurat i porporina, de felicitat. Emboliquem amb paper de regal les nostres misèries i regalem-les en forma d'amic invisible. Els reis ens duran allò que no necessitem perquè podem permetre'ns-ho i, esclar, com no n'hi ha per tothom, deixaran sense el més necessari aquells que no tenen les nostres possiblitats. Ai, no! que farem una donació d'una o dues joguines noves per els pobrets que no tenen res. Pobrissons nens, que tinguin il·lusió un dia a l'any. I també comprarem alguna cosa de menjar o potser la treurem del lot de nadal, per donar-la als que la resta de l'any s'alimenten a base de llegums que recullen al banc d'aliments -gran feina la que fan al banc d'aliments, admirable, sens dubte; des d'aquí la meva més sincera admiració per tots aquells que fan aquesta tasca durant tot l'any- i així podrem menjar els torrons i el salmó amb més tranquil·litat.
Ara si. Ja ho podem dir. Som a nadal: ho diuen les grans superfícies i els llums del carrer. I la nostra preuada targeta de crèdit, que ja comença a tremolar.